A principis de mes d’octubre, l’empresa Sony va presentar les seves ulleres de realitat virtual, les Playstation VR. Aquesta mena de casc, disposa de visió de 360 graus, combina gràfics fluids per unes millors prestacions i un so envolvent que ens posa dintre del joc i proporciona un control total sobre les nostres accions. També, els creadors, les defineixen com unes ulleres que ens “endinsen en extraordinaris nous mons, ens converteixen en el protagonista d’un increïble univers de jocs i descobreixen una nova forma de jugar”.
El món de la realitat virtual no sol té actuació en l’àmbit dels videojocs; com hem pogut comprovar, la tecnologia i els avanços en aquest camp sempre tenen influència en la nostra societat, i l’educació no li hauria de donar mai l’esquena. Òbviament, introduir tecnologia perquè sí no té sentit, és feina dels professionals de l’educació dotar d’utilitat a aquesta per un ús profitós i una millora del procés d’ensenyament-aprenentatge amb l’objectiu d’un assoliment dels continguts més sòlid.
Us imagineu convertir qualsevol contingut en una experiència? Com per exemple, submergir-nos en una viatge dins de les cèl·lules, descobrir la història i l’exploració espacial in situ, aprendre més sobre ecosistemes i, en general, fer que els nens es vegin més involucrats i entenguin millor el que el professorat vol transmetre. Suposo que compartim que, s’entén millor el que es viu i s’aprèn allò que connecta amb l’emoció, és a dir, si defensem l’aprenentatge vivencial no hauríem de tenir dubtes sobre la realitat virtual.